112.- Les primeres de Mahler: Simfonies de Wunderhorn

 

Concebudes a gran escala, les simfonies de Gustav Mahler es basen en la poesia popular de la seva Bohèmia natal i inclouen les més llargues escrites mai per un compositor important.

Durant la seva vida i durant les dècades posteriors a la seva mort, Gustav Mahler (1860-1911) va ser considerat principalment com un excel·lent director d'orquestra. Només ha estat en els darrers 60 anys aproximadament que s’ha apreciat plenament la seva importància com a compositor. Jo vaig descobrir Mahler l’any 1975, amb la Simfonia núm.2, Resurrecció, que em va obrir el món fascinant de la seva música. Ara, les simfonies de Mahler, que relacionen el romanticisme del segle XIX amb el modernisme del XX, es consideren potser les més importants des de Beethoven. 

Mahler era un bohemi, nascut el 1860 a Kaliště, un poble de la República Txeca, però de l’imperi austríac. Va ser el segon de 14 nens; pocs mesos després del seu naixement, la família es va traslladar a la ciutat de Jihlava, on el seu pare va obrir una destil·leria i una taverna. Els Mahler eren jueus i alemanys en una regió on la majoria de la gent parlava txec, i Gustav pensava en ell mateix com un exiliat, "sempre foraster, mai acollit".

Però els sons de la seva infantesa - melodies populars, cançons de carrer i grups militars - van perseguir la seva música durant gran part de la seva vida. Als 10 anys ja era reconegut com un prodigi musical, i el 1875 se’n va anar a estudiar al Conservatori de Viena. Va ser principalment pianista, però també va prendre classes de composició i va començar a dirigir. Mahler va començar la seva carrera com a director d'orquestra el 1880, treballant a teatres d'òpera provincials d'Àustria i Alemanya. Segons els informes, va descartar la major part de la música que va compondre durant aquests anys (sembla que alguns dels seus primers manuscrits van ser destruïts en el bombardeig aliat de Dresden el 1945), però ha sobreviscut una obra a gran escala: la cantata Das klagende Lied (La cançó queixosa), composta entre 1878 i 1880, quan Gustav Mahler tenia 18-20 anys.

Les trompes encantades introdueixen boscos foscos on dos germans lluiten per la mà de la reina, amb conseqüències nefastes ... Inspirat en les històries dels germans Grimm, Das klagende Lied (La cançó queixosa) és l’obra sorprenentment segura d’un jove Mahler, una vista prèvia de les seves simfonies èpiques i calidoscòpiques. Com aquelles, esclata amb la màgia i el misteri de la natura, i les alegries i les pors de la infantesa.

Das klagende Lied Sydney Symphony Orchestra Simone Young

Tot i que aparentment a les orquestres no els agradava el seu autoritarisme, els nomenaments a Praga i Leipzig del 1885 al 1887 van confirmar la creixent reputació de Mahler com a director. Durant aquest període va completar el seu primer cicle de cançons orquestrals, Lieder eines fahrenden Gesellen (Cançons d'un viatger), compostes entre 1884-1885 i publicades en 1897 amb textos del propi Mahler

I - Wenn mein Schatz Hochzeit macht
II - Ging heut Morgen übers Feld
III - Ich hab'ein glühend Messer
IV - Die zwei blauen Augen von meinem Schatz

	I - Wenn mein Schatz Hochzeit macht Thomas Quasthoff Wiener Philharmoniker Pierre Boulez	II - Ging heut Morgen übers Feld Christian Gerhaher Berliner Philharmoniker Sir Simon Rattle
	III - Ich hab'ein glühend Messer Rafael Fingerlos Radio Filharmonisch Orkest Nederlandse Omer Meir Wellber	IV - Die zwei blauen Augen von meinem Schatz Anne Sofie von Otter NDR-Sinfonieorchester John Eliot Gardine

El 1888 va completar la seva Primera Simfonia, concebent-la com un poema simfònic de cinc moviments sota el títol de Tità i incorporant melodies del seu cicle de cançons Lieder eines fahrenden Gesellen (molt evident el tema de Ging heut Morgen übers Feld en el primer moviment); finalment va suprimir un moviment, creant l'obra que habitualment escoltem avui. 

1.    Langsam, schleppend
(Simfonia núm. 1)

Orquesta Juvenil Universitaria Eduardo Mata 

Gustavo Rivero Weber

 

El segon moviment de la Primera, l’Scherzo en re major, sembla inspirar-se en un tema de Ländler, de caràcter popular, en compàs ternari, Des Antonius von Padua Fischpredigt, el mateix que després sentirem en l’Scherzo del tercer moviment de la Segona Simfonia. 

2. Kräftig bewegt

(Simfonia núm. 1)

Berliner Philharmoniker

Claudio Abbado

Quan Mahler  va desestimar la idea de fer de la Primera Simfonia un poema simfònic, va eliminar el tercer moviment Blumine, per trobar-lo poc apropiat. El que havia de ser el tercer moviment sonava així: 

Blumine

Berliner Philharmoniker

Zubin Mehta

 

En la conversa amb el director Seiji Ozawa, l’escriptor Haruki Murakami, comentant el tercer moviment de la Primera Simfonia de Mahler, escriu:

Quan s’acaba la marxa fúnebre solemne (però no pas greu), amb el seu aire de misteri, comença de sobte una melodia popular jueva.

• -  Murakami: Sempre trobo que aquest canvi que fa aquí és inaudit, extraordinari.
• -  Ozawa: És veritat. Després de la música fúnebre, apareix aquesta melodia jueva. És una combinació impensable.
• -  Murakami: Quan aquesta part la fa un director jueu, la manera com la introdueix sempre té un aire molt jueu. (...)
• -  Ozawa: Sí, segurament. Des del punt de vista tècnic, en una melodia jueva com aquesta els violins toquen col legno, és a dir, amb el dors de l’arquet, que és de fusta, no pas amb les fibres. I en lloc de fregar les cordes, les colpegen. Així produeix un so molt cru.

La inspiració de Mahler per a aquest moviment va ser una xilografia de l’artista, Moritz von Schwind. La il·lustració representa una processó funerària d’animals amb torxes que portaven un caçador caigut. Per descriure aquesta irònica i divertida escena, Mahler juxtaposa diversos temes musicals del moviment per recrear el sentit de la ironia que representa l’escena. El funeral del caçador és evocat primerament per una versió en mode menor del cànon infantil Frère Jacques, després els oboès i les trompetes ofereixen un simulacre acompanyament sentimental a un ball klezmer jueu. 

Com les bèsties enterren el caçador Moritz von Schwind

3.-Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen (Simfonia núm. 1) Orchestre de Paris Christoph Eschenbach

En el quart i últim moviment de la simfonia, IV.-Stürmisch bewegt Energisch, Mahler recupera algunes cites del primer moviment, incloses les fanfares, i el ja mencionat Ging heut 'Morgen übers Feld, la segona cançó del cicle Lieder eines fahrenden Gesellen. 

IV.-Stürmisch bewegt Energisch
(Simfonia núm. 1)
Wiener Philharmoniker
Lorin Maazel 

Aquell mateix any va esbossar un poema simfònic d’un sol moviment, Totenfeier (ritus funeraris), que posteriorment es va convertir en el moviment inicial de la seva Segona Simfonia, la Resurrecció. Concebut a gran escala, la Segona de Mahler va seguir a la Novè de Beethoven en exigir solistes vocals i un cor, a més d’una enorme orquestra.

Mahler va dirigir només una vegada el Totenfeier com a obra independent. Va ser després de l'estrena de la Segona Simfonia completa (el 13 de desembre de 1895), el 16 de març de 1896 a Berlín.

Totenfeier Frankfurt Radio Symphony Orchestra Eliahu Inbal

A l'última dècada del segle XIX Mahler va posar música a 12 poemes de la col·lecció Des Knaben Wunderhorn, una col·lecció de poesia popular alemanya de principis del segle XIX que dominaria la seva música durant més d’una dècada. Abans de l'aparició de les dotze cançons, que avui en dia es coneixen com a Wunderhorn-Lieder, Mahler havia escrit entre 1887 i 1891 nou lieder amb acompanyament de piano, amb texts dels Des Knaben Wunderhorn.

     1.    Um schlimme Kinder artig zu machen
2.    Ich ging mit Lust durch einen grünen Wald
3.    Aus! Aus!
4.    Starke Einbildungskraft
5.    Zu Strassburg auf der Schantz
6.    Ablösung im Sommer
7.    Scheiden und Meiden
8.    Nicht wiedersehen!
9.    Selbstgefühl

Um schlimme Kinder artig zu machen Roderick Williams · Helmut Deutsch	Ich ging mit Lust durch einen grünen Wald Christianne Stotijn Julius Drake	Aus! Aus! Thomas Hampson David Lutz
Starke Einbildungskraft Diana Damrau Ivan Paley Stephan Matthias Lademann	Zu Strassburg auf der Schantz Dietrich Fischer-Dieskau Karl Engel	Ablösung im Sommer Christiane Karg  Malcolm Martineau
Scheiden und Meiden Jessye Norman Geoffrey Parsons	Nicht wiedersehen! Christianne Stotijn Julius Drake	Selbstgefühl Mathias Christian Kosel Feline Knabe

Entre 1892 i 1898 hi va afegir 12 balades i cançons a la col·lecció de lieder per a veu i orquestra que conformen el cicle de cançons Des Knaben Wunderhorn.

     1.    Der Schildwache Nachtlied
2.    Verlorne Müh’
3.    Trost im Unglück
4.    Wer hat das Liedlein erdacht?
5.    Das irdische Leben
6.    Revelge
7.    Des Antonius von Padua Fischpredigt
8.    Rheinlegendchen
9.    Lied des Verfolgten im Turm
10. Wo die schönen Trompeten blasen
11. Lob des hohen Verstandes
12. Der Tamboursg'sell

Der Schildwache Nachtlied John Shirley-Quirk Jessye Norman Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink	Verlorne Müh Jessye Norman  John Shirley-Quirk Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink	Trost im Unglück John Shirley-Quirk Jessye Norman Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink
Wer hat dies Liedlein erdacht? Jessye Norman  Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink	Das irdische Leben Jessye Norman  Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink	Revelge  John Shirley-Quirk Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink
Des Antonius von Padua Fischpredigt John Shirley-Quirk Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink	Rheinlegendchen Jessye Norman  Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink	Lied des Verfolgten im Turm John Shirley-Quirk Jessye Norman Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink
Wo die schönen Trompeten blasen Jessye Norman  Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink	Lob des hohen Verstandes John Shirley-Quirk Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink	Der Tamboursg'sell John Shirley-Quirk Royal Concertgebouw Orchestra Bernard Haitink

Una versió sense veu de la setena cançó del cicle, Des Antonius von Padua Fischpredigt, constitueix la base de l’Scherzo de la Segona Simfonia. 

3.- Des Antonius von Padua Fischpredigt
(Simfonia num.2)
Chicago Symphony Orchestra
Sir Georg Solti

Seguint amb la conversa Murakami-Ozawa, el director d’orquestra diu que “la música de Mahler és difícil a primera vista, i en realitat ho és, però si la llegeixes com cal i hi afegeixes el sentiment, no és una música tan incomprensible com pugui semblar. Només és que està feta de diverses capes i de diferents elements que apareixen alhora. Per això quan l’escoltes sembla complicada.” Murakami afegeix que “hi ha motius que no tenen res a veure l’un amb l’altre, o que segons quan fins i tot van en direccions oposades, i avancen tots alhora, com si tinguessin la mateixa importància.”   

El segon moviment de la Simfonia núm. 2, Andante moderato, crec que il·lustra perfectament, en tots els sentits, el significat de les paraules d’Ozawa i de Murakami.  

2.- Andante moderato
(Simfonia núm. 2)
London Symphony Orchestra
Georg Solti

Urlicht (1892-1893), una de les versions orquestrals de cançons de Das Knaben Wunderhorn, es va incorporar ràpidament (amb orquestració ampliada) a la Segona Simfonia (1888–1894) com a quart moviment de l'obra.

4.-Urlicht (Simfonia núm.2) Nathalie Stutzmann Orchestre National de France James Gaffigan

Urlicht Jóhann Kristinsson Ammiel Bushakevitz

L’alegre cinquè moviment de la Tercera,  Es sungen drei Engel, és una de les cançons de Des Knaben Wunderhorn de Mahler sobre la redempció dels pecats i el consol en la creença. És el més breu dels temps simfònics de Mahler, però utilitza mitjans molt elaborats: doble cor de dones i nens i la contralt solista. La imitació per part dels nens de les campanes fúnebres no pot ser més suggestiva. 

Es sungen drei Engel Dietrich Henschel Rotterdam Residentie Orkest Cristian Macelaru

5.-. Es sungen drei Engel (Simfonia núm.3) Sarah Connolly London Symphony Chorus  Tiffin Boys' Choir London Symphony Orchestra Bernard Haitink

A Alemanya, les  cançons que es cantaven per anar d’excursió, o per fer gresques estudiantils, al s.XIX (Studentenlieder o Wanderlieder) estan recollides en incomptables cançoners que es van anar publicant fins al final de la Segona Guerra Mundial, amb un rerefons patriòtic. Un bon exemple d’aquest repertori és la cançó Gelübde: és el material temàtic que Mahler fa servir dramatúrgicament a la seva Tercera Simfonia, com si la melodia fos el personatge principal d’una narració.  La simfonia comença amb el tema modificat, afirmat per la secció de les trompes, molt semblant també al quart moviment de la Primera Simfonia de Brahms. 1.- Kräftig. Entschieden (Simfonia núm.3) Leonard Bernstein & NY Philharmonic.

Gelübde (Ich hab ′ mich ergeben)

L'Scherzo del tercer moviment  cita àmpliament la cançó Ablösung im Sommer, del primer cicle de Des Knaben Wunderhorn. 

3.- Comodo. Scherzando Ohne Hast
(Simfonia núm. 3)
Wiener Philharmoniker
Claudio Abbado

En el quart moviment, poc instrumentat, sentim un solo d’alto cantant un escenari de la cançó O Mensch! Gib acht!, amb material temàtic del primer moviment. 

4.- O Mensch! Gib acht!
(Simfonia núm.3)
Wiener Philharmoniker
Pierre Boulez

Després del cinquè moviment que ja hem pogut escoltar, la Tercera Simfonia acaba amb Allò que em diu l'amor, l’Adagio de línia melòdica ample i solemne, que, malgrat passatges de dolor ardent, és eloqüent de confort i gràcia. És un so únic de sentiments sincers i exaltats, en el qual tota l’estructura gegant troba el seu punt culminant. Com diu Bruno Walter: “les paraules es queden quietes, ja que quin llenguatge pot pronunciar l'amor celestial amb més força que la música mateixa?”

6.- Langsam—Ruhevoll—Empfunden
Philharmonia Orchestra (London)
Esa-Pekka Salonen

Mahler va començar la Simfonia núm. 3 en re menor a l'estiu de 1895 en el seu refugi d'estiu de Steinbach am Attersee, la seva cabana de compositor, al costat de l'estany.

Simfonia núm. 3 Vienna Philharmonic Orchestra Leonard Bernstein

Un altre escenari d'aquest període va ser Das himmlische Leben ("La vida celestial"), de febrer de 1892. Aquesta cançó ja s'havia insinuat en el cinquè moviment de la Simfonia núm.3, però l’any 1899 es va  reorquestrat i assignar com a final de la Quarta Simfonia (1899–1900) i, per tant, no es va publicar com a part de la col·lecció Des Knaben Wunderhorn. 

Das himmlische Leben – Karthäuser
Sophie Karthäuser
Mahler Chamber Orchestra
Vladimir Jurowski

Posteriorment al 1899 va ser publicada per a veu i orquestra o piano, dins l'últim cicle de lieder sobre poemes inclosos en Des Knaben Wunderhorn titulat Humoresken, on ocupa el número quatre.

Das himmlische Leben Diana Damrau Stephan Matthias Lademann

Aquesta encantadora peça deuria ser molt important per a Mahler, ja que va ser en l'origen de la Tercera Simfonia, però acabà convertint-se en el final de la Quarta. 

4.-Das Himmlische Leben
(Simfonia núm.4)
Christinne Schafer
Royal Concertgebouw Orchestra
Bernard Haitink

Mahler s'enfrontava a un desafiament interessant de composició, havia de compondre la Quarta Simfonia de tal forma que la cançó fos una conclusió apropiada. L'abast de la nova simfonia havia de ser modest i Mahler havia de compondre els primers tres moviments de forma tal que conduïssin convincentment vers un final ja existent. El resultat fou no només la simfonia més modesta i la més simple de Mahler, sinó també una obra amb una estratègia de composició única. En lloc de construir una obra d'enormes dimensions, com Mahler havia fet per exemple en la Segona Simfonia, la Quarta es torna cada vegada més simple i més modesta.

El moviment d'obertura, en la forma simfònica tradicional, té una melodia desarmant, ocasionalment acolorida per la dringadissa de les campanes dels trineus. La claredat de l'orquestració de Mahler, fins i tot quan s'escolten diversos contrapunts a la vegada, és sorprenent.

 

1. Bedächtig. Nicht eilen - Recht gemächlich
Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks
Rafael Kubelik

Alma Mahler va explicar una vegada que el seu marit estava "sota l'encanteri de l'autoretrat d'Arnold Böcklin, en què la Mort toca el violí a l'orella del pintor mentre aquest es queda encantat". Freund Hein és un nom per a una figura de conte de fades que representa la mort. Mahler va descriure l'Scherzo de la Quarta Simfonia de la següent manera: "Freund Hein (L'amic Hein) juga a ballar; la mort acarona estranyament el violí i ens porta fins al cel".  

Autoretrat amb la mort tocant el violí Arnold Böcklin

II.- Scherzo Simfonia núm. 4 Wiener Philharmoniker Leonard Bernstein

El  tercer moviment de la Quarta Simfonia està fet de "diverses capes i diferents elements que apareixen alhora", com diu Ozawa. Tota l'obra de Mahler és com una inacabable sessió d'introspecció psicoanalítica en la que es barregen evocacions d’imatges, records i sensacions de diferents moments de la seva extensa producció, que en ocasions submergeix l'oient en un estat emocional de confusió onírica. 

Simfonia núm. 4, 3r moviment.
Cleveland Orchestra
George Szell

Aquesta moviment és d’un sentiment profund, compartit per altres moments excepcionals de la música de Mahler, com el lieder Ich bin der Welt abhanden gekommen pertanyent al cicle de cinc cançóns Rückert-Lieder (1901-1902), que, de fet, és la base del famosíssim Adagietto per a arpa i cordes de la Cinquena Simfonia.

3.- Ich bin der Welt abhanden gekommen Magdalena Kožena Lucerne Festival Orchestra   Claudio Abbado

Les primeres quatre simfonies de Mahler sovint es coneixen com a Simfonies de Wunderhorn perquè molts dels seus temes s’originen en cançons anteriors de Mahler en textos de Des Knaben Wunderhorn. La quarta simfonia, com hem vist, es basa en una sola cançó, Das himmlische Leben ("La vida celestial"). El tema musical està prefigurat de diverses maneres en els tres primers moviments i cantat íntegrament per una soprano solista en el quart moviment. La simfonia va ser composta entre juliol de 1899 i agost de 1900, i es va estrenar, amb relatiu èxit, a Munic el novembre de 1901. 

 

Simfonia núm.4
Magdalena Kožená, mezzo-soprano
Lucerne Festival Orchestra
Claudio Abbado

<><><><><><><><><>

Per elaborar aquesta entrada he fet us dels articles “La música Wunderhorn de Mahler“ de Joan Grimalt  i “Mahler: per on començar amb la seva música“ d'Andrew Clements, publicats respectivament a L’Esmuc digital i a la web de The Guardian, així com del formidable llibre “Quan la música ho és tot” de Haruki Muracami i Seiji Ozawa.

<·> > > > > <·> < < < < <·>